Estava triant bajoques per dinar quan he sentit aquesta notícia: "Zaragoza diu que l'única condició que CiU va posar a la LEC va ser una foto Mas- Montilla".
De la indignació que gairebé em faig un tall.
La Irene Rigau i jo mateixa vam ser designades per CiU per portar tota la negociació de la llei. Vam presentar 412 esmenes a la LEC, n'hem incorporades el 86% d'aquestes, fet que ha suposat una reelaboració de la llei. Per això la vam votar.
Només com a exemple: es reconeix el dret de les famílies a triar escola, l'autoritat dels mestres, el reconeixement de la seva tasca, l'autonomia i avaluació, una aposta decidida pel projecte de centre i la direcció escolar, per la millora de la qualitat, el blindatge de la immersió lingüística....
CiU ha fet treure el nomenament del professorat a dit, la municipalització, els comissaris polítics a les zones educatives,....
Mireu, avui he sentit ben aprop, la misèria de la política, bé, d'alguns que fan política. El sr. Zaragoza no pateix per l'educació, pateix per la imatge del PSC. Pateix perquè el tripartit està esquerdat, pateix per votar una llei al costat de CiU, pateix per les enquestes que li diuen que perd vots,...
CiU no ha pactat la LEC per una foto. L'ha pactada per convicció en un model i per voluntat de servei al país. I n'estic ben orgullosa.



