24/11/10

La R+D+i: alegries i penes

“L’impacte de la investigació catalana és similar a la del Canadà, Singapur i Finlàndia” Ho recull l’informe Indicadores bibliométricos de la actividad científica de Cataluña elaborat per la UOC i el Grup SCImago. Algunes de les dades són esperançadores: Catalunya es situa al capdavant en termes de l’impacte científic internacional i és la segona, després de Madrid, en producció de publicacions científiques representant el 26,6% del total de la producció espanyola entre el 2003 i el 2008.

Malgrat aquestes dades tan positives, cal dir que la investigació a Catalunya encara està massa oblidada i castigada. No fa massa, l’Ester, una noia de Reus amb qui ballàvem juntes bastons i que està acabant la tesi sobre les metal·lotioneïnes, unes proteïnes que s'enganxen a metalls pesants, em feia les següents reflexions:
“Me'n vaig a França perquè aquí, malauradament, no hi ha futur. I així estem una gran part dels doctorands i doctors que surten d'aquest país”. M’explicava els“problemes del dia a dia del que se suposa que som “l’elit” del país, amb estudis superiors i molt ben preparats. Jo tinc la carrera, dos màsters, un dels quals fet a França amb una beca de La Caixa, i ara el doctorat per les universitats UAB i UB. Tinc un currículum pluridisciplinar, amb tècniques de genètica i biologia moleculars, i químiques.Aquí no hi ha contractes". “A Europa, els doctorats tenen un temps limitat, perquè el que interessa és que aquesta persona tingui el títol tant bon punt està capacitada i automàticament trobi feina. Aquí no”.

Si volem una Catalunya amb futur i pròspera, el proper Govern de Catalunya haurà de tenir la R+D+i com a prioritat. Tamateix, espero que l’Ester pugui tornar a la seva terra a investigar.

16/11/10

Dies de campanya

El període de campanya electoral és un període ben curiós. Tots entrem en el frenètic compte enrere. Queden 11 dies, 10 dies, 9 dies,.... 1 dia! Malauradament és el temps amb qui més gent et topes, però menys temps disposes per parlar amb ells.

Ara és el temps en què les entitats ciutadanes organitzen debats, taules rodones i xerrades per conèixer les propostes electorals dels partits. Al matí parles de mesures per lluitar contra l’atur, a la tarda de polítiques d’inclusió i al vespre d’educació. Sort que devem tenir una hormona específica per aquests dies que fa que malgrat el cansament, hom segueixi endavant amb l’atapeïda agenda.

Espero que la ciutadania, malgrat aquest ritme, tingui temps llegir més enllà dels titulars dels mitjans de comunicació, es prengui temps per llegir-se les propostes dels partits i que pugui, si es topa amb algun dels candidats, formular-li les qüestions que tingui al cap. El dia 28 de novembre ens hi juguem tots molt. Hem d’actuar amb responsabilitat.

28/10/10

Pèrdua d'en Joan Solà

Crec recordar que va ser el mateix dia de l'aprovació de la Llei d'Educació de Catalunya que el sr. Solà va fer un entranyable discurs al Parlament de Catalunya. Em va commoure, emocionar, preocupar, neguitejar. Va dir coses com:

"Vostès, senyors diputats, s’han de sentir orgullosos de treballar precisament amb aquesta mal·leable i nobilíssima pasta de la paraula. La paraula, que tantíssimes vegades i en tants territoris ha evitat que els neguits, les dèries i les necessitats humanes esdevinguessin pólvora.
Diguem-ho tot, però: també la paraula ha servit massa vegades (i aquests anys que vivim ens ho mostren de manera lamentable i emblemàtica) per enganyar, enverinar
i enfrontar els pobles d’Espanya."
Va remarcar que "La llengua catalana no està bé de salut: ni de salut política ni de salut social ni de salut filològica." i es queixava dient "... la llengua, senyors diputats, per a les persones que la tenim com a patrimoni, és tan inseparable de nosaltres mateixos com ho és la sang, com ho és qualsevol aspecte de la nostra personalitat, el nom que portem o el color de la pell. Vull dir que jo veig una relació íntima entre la col·lectivitat, els individus i la llengua. La llengua no pot ser normal si no ho són els individus i si no ho és la comunitat que la parlen.
I sembla innegable que una comunitat no pot tenir una vida normal, plena, tranquil·la i optimista mentre se senti subordinada, mentre visqui amb la sensació que hem dit d’inseguretat,
de dependència"
I acabava el seu discurs amb aquestes paraules: "La llengua pròpia del país, una
llengua antiga i potent que ha traduït tota la millor literatura mundial i ha contribuït notablement a engrandir aquesta literatura, no pot ni vol sentir-se ni un minut més una llengua degradada, subordinada políticament, incansablement i de mil maneres atacada pels poders mediàtics,
visceralment rebutjada pels altres pobles d’Espanya. Aquesta llengua no pot ni vol sentir-se ni un minut més inferior a cap altra."

Descansi en pau.

5/10/10

Prioritats polítiques equivocades

Article publicat al Diari de Tarragona el dia 3/10/2010

Fa uns dies el Diari de Tarragona titulava el seu editorial ‘Suspenso en educación’, tot fent referència als resultats obtinguts en les avaluacions de l’OCDE. Les proves internacionals no situen Catalunya en un bon lloc i aquest és un element que ha de preocupar-nos com a societat si volem ser un país referent i de progrés. Si hom llegeix l’informe, veu que són molts els elements que posa en alerta: el fracàs, els baixos nivells acadèmics, la manca de finançament...Justament aquests tres elements, a parer nostre, no han estat ben tractats pel govern tripartit. En un any el percentatge d’infants que acaben primària sense les competències bàsiques ha crescut del 25 al 30%, el fracàs escolar se situa en el 30% i tenim més de 100.000 ‘ni-nis’, joves que ni treballen ni estudien. Quan hom avalua les polítiques del Departament en relació amb aquestes dades és quan s’adona de la política erràtica d’aquest Govern. Les mesures que han establert són més mediàtiques que educatives i han generat molta confrontació i desencís dins el sistema educatiu, especialment entre el professorat.
Enlloc de debatre sobre els canvis imprescindibles que cal introduir per tal que els infants i joves millorin el seu rendiment escolar, el Govern ha apostat per fer un canvi de calendari que, tot i que compartint el fons, ha generat molta confrontació i provocarà un problema greu per a moltes famílies durant la mal anomenada «setmana blanca». A l’hora de donar més recursos als centres, el Govern ha decidit crear nous càrrecs polítics, com els directors de zona educativa i, en canvi, reduir les aules d’acollida, reduir el nombre de vetlladors que donen suport a xiquets amb dificultats i tancar batxillerats.
Una altra mesura que ha generat molta confusió ha estat la introducció de l’ordinador a l’aula de manera tan improvisada. Les TIC han d’anar prenent més protagonisme dins el sistema educatiu, però prèviament cal fer un projecte seriós. Per fer-ho bé i amb garanties d’èxit cal formar els mestres, introduir canvis en les metodologies a l’aula, tenir bons continguts digitals, garantir la connectivitat als centres... El govern tripartit ha estat més amatent a la propaganda que a l’efectivitat de la mesura, fent de la improvisació un element generador de molts problemes.
La millora del sistema educatiu suposa tenir clares les prioritats i no anar improvisant. El tripartit ha generat molt soroll però ha errat les polítiques educatives. Per a CiU, el debat més important és la reducció del fracàs escolar i la qualitat del sistema educatiu. Creiem que per assolir-ho necessitem la complicitat i el compromís del professorat i les famílies, i per obtenir-los el que no pot fer el Govern és generar confrontació, desconfiança i desil·lusió.

2/10/10

En memòria de'n Joan Triadú


Dijous ens va deixar el sr. Triadú, poeta, pedagog i gran patriota català. Avui li hem dit arreveure en la cerimònia que s'ha celebrat a la seva parròquia de Barcelona.

No podrem agrair mai prou la seva fe i la seva lluita tenaç per Catalunya.


En paraules de'n Villatoro" Joan Triadú ha estat una persona molt important per la llengua catalana i per la seva voluntat de fer una cultura moderna i ambiciosa, tenia criteri literari, cívic i ideològic, era un home de conveccions nacionals i morals i va ajudar a que els fils de la llengua i l’ambició cultural no es trenquessin."

I del President Pujol:"El llegat, fortalesa, tenacitat, autoexigència, patriotisme i l’ensenyament de l’obra i vida de Triadú ens transmeten la confiança en la feina ben feta i el sentit de compromís que la continuació de la tasca reconstructiva de Catalunya requereix."

31/8/10

6.000 alumnes de Bat es queden sense plaça a l'universitat

Novament, la mala gestió del Govern Tripartit arruïna les esperances de molts catalans. Enguany 6.000 joves de Batxillerat que han aprovat les PAU s’han quedat sense plaça a la universitat.
La descoordinació entre els departaments d’Educació ha provocat que s’apliqués un sistema de distribució de places que ha perjudicat els alumnes catalans que han superat les PAU.
És un escàndol que 6.000 alumnes de selectivitat no tinguin plaça, no és cap xifra habitual que hi hagi 10.000 persones sense assignació i que només el 62% de les persones hagin pogut tenir la seva primera preferència, quan en altres governs s’havia arribat al 85%.

Abans hi havia un percentatge màxim de places pels estudiants provinents de FP. Enguany el Ministre Gabilondo va decidir suprimir les quotes d’entrada d’estudiants procedents de l’FP i per tant, accedien amb igualtat de condicions els de FP i els de PAU. El Conseller Huguet es va limitar a enviar una carta al Ministerio quan el que havia d’haver fet és anar a les conferències sectorials que convoca el Ministeri i defensar els interessos dels estudiants catalans.
Només cal que mireu el grup que s’ha creat al Facebook (ALUMNES DE BATXILLERAT PERJUDICATS PER LA NOVA SELECTIVITAT) el desgavell que ha creat el Govern.
I per si no en teníem prou, enguany només s’han creat 340 noves places universitàries. Però que no hem d’apostar per l’educació?
El conseller Huguet ja va cometre un greu error amb les places de medicina que des de fa anys es van ocupant per estudiants estrangers, majoritàriament portuguesos i els estudiants catalans que volien accedir-hi es quedaven sense plaça.

30/7/10

Vegueries sí, però no a qualsevol preu

(article publicat al reusdirecte.cat)
Les presses d’alguns partits del govern per aprovar la llei de vegueries ens ha portat a un nyap jurídic considerable i a un disgust territorial important.

L’Estatut de Catalunya preveu una nova organització territorial que deixa enrere les províncies i recupera les vegueries. Aquestes tenen origen al s.XII i fou la divisió del Principat de Catalunya fins que el Decret de Nova Planta les va substituir per corregiments. Les vegueries són per tant, un instrument del nostre autogovern i un element important de la nostra història.

És precisament per aquests dos elements que les coses s’han de fer amb molta responsabilitat i cura, amb perfecció jurídica i amb consens. Ben al contrari del que ha fet el govern Tripartit amb aquesta nova llei de vegueries. El PSC ha imposat una llei sense cap ambició de país i ERC ha acceptat.

La llei que han aprovat només suposarà un canvi de nom de les quatre províncies a quatre vegueries ja que la resta no es poden crear fins que l’Estat espanyol modifiqui 4 lleis. Sumem-hi el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que ha dit que la llei és un nyap jurídic. Però també ho ha dit el Departament d’Interior en un informe que no té pèrdua i la Diputació de Barcelona. Aquesta manca de rigor posa en perill les delegacions actuals a Terres d’Ebre, el Pirineu i la Catalunya Central. Abans d’aprovar aquestes vegueries sense contingut caldria haver fet la llei de governs locals (el marc per definir competències i finançament de cada administració local), la llei del finançament local i cal que el Govern espanyol faci les reformes legislatives pertinents.

Un element també important, s’ha fet sense el suport del territori: res de cocapitalitat, no inclou la vegueria del Penedès, ni la de Terres d’Ebre, ha rebutjat que l’Aran decidís,....

CiU comparteix el desig d’articular un model organitzatiu propi, però sempre que sigui per fer l’administració més propera a la gent, més efectiva i que no generi duplicitats d’administracions. La resta, són focs d’artifici i una via matussera i irresponsable de defensar el nostre autogovern. Vegueries sí però no a qualsevol preu.

29/6/10

Indignació


Indignació: Aquest és el principal sentiment davant la sentència que ha dictat el TC en contra de l'Estatut de Catalunya i de les informacions sobre les retallades i interpretacions.
Repeteixo el que ja havia dit, el TC no pot sentenciar sobre la decisió d'un poble. En paraules del President Pujol: "pel temps esmerçat i sobretot per la forma caòtica i barroera amb què ha actuat el Tribunal, per altra banda manifestament manipulat pels partits polítics espanyols, pressionat per l’opinió pública i la majoria dels mitjans de comunicació i condicionat per l’establishment espanyol, tot plegat haurà significat no solament una reculada molt greu pel que Catalunya representa. Una derrota de magnitud històrica perquè no només té un significat polític, sinó de ruptura del consens constitucional i de cancel·lació d’un projecte global espanyol. (....) Ras i curt, representa una ruptura política i de projecte, un engany ètic i una humiliació col·lectiva"

Aquest text que han mutil·lat no és el meu, no és el que el poble ha votat. És el que ells ens volen imposar.

2/6/10

Un bon article

Diu en Puigverd en un article de dilluns a la Vanguardia que us recomano:

"Son hijos del nihilismo del caviar. Un tiempo que ha entronizado la ironía, ha despreciado la rectitud, se ha burlado del trabajo paciente, ha adorado al becerro de oro y ha despreciado todo lo que el profesor debe transmitir en clase: el esfuerzo para aprender materias que no reportan ganancias, la paciencia lectora, la imposibilidad de llegar a fin de curso haciendo trampas, la responsabilidad individual y el respeto a las normas que rigen en la comunidad de la clase. Curiosa pedagogía contemporánea"

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100531/53937360057/el-nihilismo-del-caviar.html

Quan deixarem enrera aquella pedagogia que defensa no suspendre el xiquet per no traumatitzar-lo i tornarem a valors com l'esforç, la dedicació i la meritocràcia?

31/5/10

Two roads diverged in a wood, and I—

I took the one less traveled by,

And that has made all the difference.


Robert Frost, 1920