Indignació per tanta misèria política

Estava triant bajoques per dinar quan he sentit aquesta notícia: "Zaragoza diu que l'única condició que CiU va posar a la LEC va ser una foto Mas- Montilla".

De la indignació que gairebé em faig un tall.

La Irene Rigau i jo mateixa vam ser designades per CiU per portar tota la negociació de la llei. Vam presentar 412 esmenes a la LEC, n'hem incorporades el 86% d'aquestes, fet que ha suposat una reelaboració de la llei. Per això la vam votar.

Només com a exemple: es reconeix el dret de les famílies a triar escola, l'autoritat dels mestres, el reconeixement de la seva tasca, l'autonomia i avaluació, una aposta decidida pel projecte de centre i la direcció escolar, per la millora de la qualitat, el blindatge de la immersió lingüística....

CiU ha fet treure el nomenament del professorat a dit, la municipalització, els comissaris polítics a les zones educatives,....

Mireu, avui he sentit ben aprop, la misèria de la política, bé, d'alguns que fan política. El sr. Zaragoza no pateix per l'educació, pateix per la imatge del PSC. Pateix perquè el tripartit està esquerdat, pateix per votar una llei al costat de CiU, pateix per les enquestes que li diuen que perd vots,...

CiU no ha pactat la LEC per una foto. L'ha pactada per convicció en un model i per voluntat de servei al país. I n'estic ben orgullosa.

La mala política del Departament d'Educació

Aquest mes va tenir lloc la tercera vaga de mestres. Motius no els en falten: la política del Govern català en matèria educativa és nefasta i el nostre grup parlamentari se n'ha queixat reiteradament:

-reduccions de plantilles: molts centres veuen com els hi retallen el professorat pel curs vinent.

-la improvització contínua del Departament: el debatut canvi sobre el calendari escolar que ha quedat aturat.

- L'aplicació de la sisena hora sense recursos ni planificació.

- Fa dos anys es redueixen les hores lectives a primària i ara demanen que es facin hores extraordinàries de manera voluntària (cobrant, és clar)

- l'aturada en la construcció de centres.

- la supressió del Batxillerat nocturn

- el mal funcionament de les zones educatives

I altres exemples de la mala gestió en educació que s'està fent per part del Tripartit. Pensin que en 5 anys hem tingut 4 Consellers d'Educació....

Aquest desgavell ha provocat un gran desencís entre el professorat. El país necessita retornar la confiança a aquest mestres i professors que fan aquesta enorme tasca.

Des de CiU hem treballat perquè la nova LEC pugui ser un instrument per la millora real del sistema educatiu. Però cal distingir: una cosa és la llei i l'altra, la mala gestió del Govern del President Montilla.

Estiu mogudet

Ens espera un estiu mogudet a nivell polític (de fet l'any passat també ho havia de ser,... i es va quedar en un estiu de silenci).

Sembla ser que tindrem resolucions sobre finançament i sentència del Constitucional.

Diuen els del Tripartit que cada cop estem més a prop. I em pregunto: "Més a prop, de què?". El que succeix és que cada cop estem més lluny de la data legal: 8 d'agost del 2008. I el més calent encara és a l'aigüera.

De ben segur que aprofitaran l'estiu per donar-nos males o bones notícies. Molt probablement seran dolentes i aprofitaran les altes temperatures per fondre el rebuig i les crítiques. Al setembre, amb una mica més de fresqueta potser ja ens en haurem obligat. Naltros, però, continuarem estant alerta i amatents.

Netejar les rieres

Demà a la Comissió d'afers Institucionals defensaré una proposta que vaig presentar per tal que es faci una actuació urgent de neteja de les rieres de les nostres comarques. Les fortes ràfegues de vent que van afectar Catalunya el mes de Gener del 2009 van causar nombrosos desperfectes, fins i tot víctimes mortals.

Ara cal netejar les rieres per tal d'evitar problemes i disminuir el risc d'incendis i també d'inundacions. Espero que el tripartit ens hi doni suport.

Seguirem treballant

Estem satisfets dels resultats que CiU ha obtingut en les eleccions europees: som l'única força catalana que ha incrementat el suport per part dels ciutadans. Ens queda, però, molta feina per fer.

La primera es retornar la confiança a la societat. Em preocupa l'increment de l'abstenció: la democràcia es va desgastant si els ciutadans no utilitzen l'instrument que tenen a les seves mans: el vot. Sóc conscient que una gran part de la responsabilitat rau en la gent que fem política. Però no val a dir que tots són iguals: en aquesta campanya hi ha gent que només s'ha dedicat a criticar els altres, a infondre por, a escampar lemes buits de contingurs,.... en definitiva, a desprestigiar la política. Ja n'hi ha prou d'amenaces, de pors, de paraules buides,....

Estic molt satisfeta pels missatges que des de CiU, especialment els nostres candidats, han ofert: el per què d'Europa, els nostres compronisos en matèria social, econòmica, educativa, d'infraestructures, de medi ambient,....

Des d'aquí em comprometo a seguir treballant per Catalunya al nostre Parlament. CiU seguirà sent una oposició dura i constructiva, amb un treball modest però intens. Volem aconseguir per les properes autonòmiques la confiança d'una àmplia majoria del nostre país.

Inici campanya europees

Aquesta nit comença la campanya per les eleccions europees del 7 de juny. A Europa ens hi juguem molt, molt més del que ens sembla. I des de Catalunya ens toca decidir qui volem que ens repreesnti i defensi els interessos del nostre país.

Si els catalans renunciem a escollir els nostres candidats, algú de fora ens representarà. A les nostres mans està si volem algú d'obediència espanyola o una persona que només tingui com a prioritat Catalunya. Seran 15 dies de campanya. La proposta de CiU la trobareu a la web: www.ciu.cat

Pregunta

Per cert, el pacte PSOE-PP a Euskadi, com el veieu?

Denigrant

Poques més paraules mereix l'anunci que el diumenge va sortir a la Vanguardia.
L'oposició del PP a la llei, ha fet que aquest quedés arraconat. Ha decidit apostar per la confrontació lingüística. Greu error.
El PP ha quedat marginat del projecte de llei perquè ha volgut fer de la llengua del nostre país un instrument de batalla. I com que no tenia espai mediàtic, ha hagut de pagar una plana sencera.

Molt mala manera de fer política. La tàctica de guanyar vots fent créixer l'odi d'Espanya cap a Catalunya és una tàctica molt barroera. Malauradament, sigui d'aquesta manera o ofegant econòmicament Catalunya, hi ha partits que segueixen sumant vots, a dreta i a esquerra.