Potser molts es puguin sentir allunyats de l'Església, però el Bisbe Joan és d'aquelles persones que no passen despercebudes ni pels no creients.
Ha mort una gran persona, un Bisbe com pocs, un gran patriota, un home de fe i conviccions profundes.
Durant la dictadura i la transició a la democràcia va lluitar en favor dels Drets Humans, va ajudar als presos polítics, va lluitar pels drets dels treballadors, implicat en la integració de la immigració dels anys 60. Gran lluitador contra les injustícies socials. Aquest incansable treball vers els més necessitats es complementava amb una gran estima a Catalunya i un compromís ferm en la defensa del nostre país. Proper al pensament de Carrasco i Formiguera, fundador de Unió Democràtica de Catalunya (UDC), sempre s’ha compromès per una Església arrelada a la cultura catalana i per la defensa i promoció de la justícia social.
Qualsevol homenatge es queda petit. Però hem d'agrair-li moltes coses. Sobretot aquella mirada seva tan plena i intensa, les seves paraules plenes d'amor i de gran profunditat, el seu pensament, el seu incansable exemple, la seva senzillesa i humilitat.
L'Església catalana es queda una mica més orfe. Grácies per tot, Bisbe Joan

1 comentarios:
Hola Meritxell:
Jo com a Socialcristià també estic trist per la pèrdua del Bisbe Carrera.
Ho sento.
Edmón.
Publica un comentari