Barack Obama ha guanyat les eleccions als EEUU. No faré una valoració de tota la campanya, ni del proper President, de la mobilització,.. ja que són milers les pàgines que s'han omplert. Sí dir que comença una nova etapa. Avui, per primer cop, un ciutadà nord-americà no blanc, serà President del seu país. El somni de Luther King ha tornat a esdevenir realitat.
M'agradaria, però, fer una reflexió a nivell més proper i és que a Catalunya estem lluny d'aquesta esperança. Tal com rutllen les coses actualment, no ens podem permetre que el President Montilla no transmeti confiança en nosaltres mateixos ni esperança de futur. Uns elements que no hi són, en primer lloc, per la política que estan fent (l'anar tirant) i, en segon lloc, per manca de lideratge.
No estic demanant un Obama català, però sí un lideratge de país en la figura del President. Catalunya necessita un president que transmeti confiança en les capacitats del país per sortir-se'n de la crisi, un patriota que defensi amb totes les seves armes l'Estatut, que aposti decididament per l'eficiència i l'excel·lència, que aglutini les forces socials, cíviques, culturals, socials,...del país entorn un projecte sòlid i engrescador.
I necessitem també la mobilització i implicació de la gent: "no es pot deixar la política només en mans dels polítics". Cal que la societat catalana s'impliqui en aquest objectiu de tirar endavant el país, que sigui crítica, que faci sentir la seva veu per denunciar totes aquelles coses que no es fan bé des del Govern.
Cal trobar de nou, l'esperança
5 comentarios:
El que s'ha de canviar és una part important de la classe política d'aquest pais que ha fet de la política el seu modis vivendi. Tu ets una de les excepcions, pero hi ha cada cas que treu foc. La gent no es tonta.
L'Obama representa un somni, una esperança, una il.lusió; ha transmès una "actitud" a gran part dels habitants del seu país; la capacitat que tots tenim per a canviar les coses... tot i que sovint ens oblidem... Tant de bó ara pugui fer-ho realitat i provocar el canvi.. tasca força complicada.... Aquesta és l'actitud que a nosaltres encara no se'ns ha despertat...ens manca lideratge i il.lusió, persones que ens transmetin les seves ganes, que provoquin un canvi en les nostres actituds... Nosaltres tenim la nostra part de culpa, per no implicar-nos el suficient, en el dia a dia, pensant en el nostre futur... Desitjo que les persones com tú, Txell, puguin despertar les nostres il.lusions per un futur millor. Per això t'animo a que continuis treballant per aquest futur.
I la nostra esperança... educativa?
He entrat al blog esperant trobar la postura de l'oposició respecte la LEC... però com que de moment no hi tens cap entrada, permeteu-me un incís aquí, ni que ara no toqui...
The thing is... tu que estàs a la comissió d'educació, com veus el tema? Perquè des dels centres, ja t'ho dic ara, es veu mooolt negre. Admeto que encara no m'he llegit el projecte de llei i parlo només del que es rumoreja, per això volia contrastar amb l'opinió dels professionals...
Realment creieu que l'ensenyament millorarà amb aquesta llei?
I que me'n dius de la propaganda subliminal de la LEC a Ventdelplà? Curiosa matrícula, la del taxista...
Una abraçada.
Hola Meritxell:
Jo al meu Blog www.garmirbcn.blogspot.com vaig comparar Artur Mas com L´Obama català i he rebut una allau de critiques.
Mira-ho a veure que en opinés i m´ho dius.
Respecte al teu article, estic d´acord en tot.
Edmón.
gràcies Xavi per les teves paraules. Coincideixo plenament amb el que comentes.
A EEUU necessitaven una causa a la que agafar-se, una il·lusió, una esperança. I l'han trobada en l'Obama.
En moments de crisis és del tot imprescindibles trobar lideratges, gent de gran vàlua i de gran qualitat humana. Europa va una mica endarrerida en això.
En moments difícils es fa necessari poder agafar-se a un projecte engrescador. A Catalunya comença a ser imprescindible que entre tots ens hi posem a treballar en això
Publica un comentari