I damunt ens volen prendre l'aigua!!

En aquest bloc ja he publicat diversos articles sobre l'aigua i no em tornaré a repetir.

Però trobo indignant la notícia de la pèrdua de 432.000 litres diaris d'aigua per una canonada que abasteix d'aigua Barcelona: La fuita d'aigua procedent del Ter detectada a Badalona, no és l'única. Aigües Ter-Llobregat n'ha reconegut una dotzena més. En total, l'administració calcula la pèrdua anual d'uns 4 hectòmetres cúbics, una quantitat equivalent al pantà de Foix ple.

No ens poden demanar aigua al Camp si resulta que a Barcelona la perden ells, quan fa anys que hi ha aquestes fuites i encara no s'ha arreglat!!. Serem solidaris, sí, però no quan el Govern no ha fet les inversions que calien aquests darrers anys i menys quan són incapaços d'arreglar una canonada que porta 3 anys perdent. Amb tota l'aigua perduda haguéssim omplert 3 anys el pantà de Foix!!!

Ni una gota hauria de sortir dels nostres pous: l'aigua que perden és més o menys la que ens volen prendre. Doncs que arreglin la canonada!

Més recursos a les escoles

Durant el ple de la setmana passada CiU va aconseguir que el Tripartit votés una moció que vam presentar sobre l’escolarització dels alumnes procedents de països estrangers. Tots sabem que l’arribada d’infants i joves a meitat de curs comporta trasbals a les aules. Aquesta és una realitat que s’ha incrementat en els darrers anys.
Enguany arribaran a les nostres aules més de 10.000 nous alumnes a mig curs. A Catalunya fa temps que es treballa amb les aules d’acollida, amb la L.I.C., amb els plans d’entorn...
Mesos enrera el Conseller va posar sobre la taula una proposta que no havia ni tan sols consensuat amb els seus socis: crear centres especials per a immigrants. Des de CiU som conscients de la complexitat dels centres de fer front al degoteig d’alumnes que no coneixen la nostra llengua, hàbits o costums. Però no ho solucionarem creant centres només per a immigrants apartats de les escoles.

Siguem seriosos: hem de dotar de molts més recursos les aules d’acollida, preveure que els alumnes hi puguin passar més hores per aprendre la llengua, fer colònies lingüístiques, potenciar nous programes específics, dotar d’aules d’acollida a l’escola concertada. Però a l’hora del pati els nens i joves han de jugar junts, fer esport amb la resta de la classe, dinar plegats,.... aquest és el mètode d’immersió i integració que tants èxits ha donat al nostre país.

El nombre de nou vinguts és molt més elevat, per això necessitem de més recursos i nous programes. Però mai des de la segregació dels nens i joves. Això va en contra del nostre model de societat. Separar un infant o jove no l’afavorirà, ni l’ajudarà a aprendre i a integrar-se, ben al contrari.

Apadrinament

Ahir la tarda vam assistir a la presentació de la Fundació d'animals de Companyia Camp de Tarragona. El cap de llista de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida i en Josep M. Pelegrí ens van acompanyar en la visita que vam fer a la fundació de Riudoms. Fundació que defensa l´estat dels animals de companyia i les seves condicions, col·laborant amb protectores públiques i privades creant, finançant i patrocinant projectes que ajudin a la protecció , benestar i defensa dels animals de companyia. Durant la visita, Duran i Lleida ha apadrinat una gossa, Nuca, d'entre dos i tres anys, que fa sis mesos que es troba en aquest centre, on hi ha uns 250 gossos.

Us animo a consultar la web de la fundació http://www.fundaciocantarragona.org/ on podreu veure totes les bones iniciatives d'aquesta entitat. Aprofito també per felicitar als tots els seus integrants i treballadors pel treball en la defensa dels animals

DEBAT cara a cara

Ahir a la nit vaig seguir atentament el debat entre els srs. Zapatero i Rajoi. Van estructurar-lo en blocs temàtics. l'economia, pensions i temes socials, seguretat,.... No voldria caure en el debat sobre si va guanyar un o altre. Per mi, hi va perdre la ciutadania. En acabar el duel vaig intentar reflexionar sobre el missatge que cadascú havia llençat a la ciutadania, sobre el seu projecte per governar Espanya, per liderar-lo. I no n'hi ha.

Envejo altres països europeus i els EEUU on els debats entre els candidats són molt més profunds. Són debats ideològics i de lideratge, no sobre dades que no coincideixen i sobre qui regala més coses.

La societat del benestar no es construeix a base de regalar coses i de fer promeses als ciutadans que després no es compleixen en la seva majoria, es construeix amb realisme, amb estratègia, amb un projecte contundent per fer front als reptes i problemes que té aquella societat. I ahir no vam sentir res sobre això.

La societat catalana té uns reptes i uns problemes clars. I el que cal és un equip de gent i un lideratge que sigui valent, que es comprometi amb el país i la seva gent, que prengui decisions, que s'equivoqui i torni a començar. Ahir vam estar ben lluny d'això.

Parlant de la vaga de mestres

Aquestes darreres setmanes hem vist com els conductors d'autobusos de Barcelona, metges i mestres han fet vagues per motius diversos.

La vaga més destacada ha estat la dels centres públics d'ensenyament: davant de les bases de la nova llei d'educació catalana, els mestres i professors de la pública s'han plantat. Em pregunto com es pot fer un document de bases sense consultar-lo prèviament amb els principals agents del sistema educatiu. Si abans de negociar, el sector fa vaga, alguna cosa greu deu passar dins el sistema educatiu.

En un article publicat al blog que més que mai és imprescindible una reflexió, un ampli consens i una estratègia ambiciosa sobre l'ensenyament al nostre país. Hem de ser conscients que són els nostre futur, que pels centres hi passen les persones que d'aquí uns anys lideraran la societat en tots els diferents camps. I que no podem jugar amb això!

Vull fer una crida a professors, agents educatius, famílies, polítics, mitjans de comunicació i societat en general: per resoldre el problema de l'ensenyament i per millorar-lo cal ser valents i apostar per mesures que segur que requereixen un sacrifici per part de tots: triar els millors professionals, valorar la seva tasca i lligar-la a una bona carrera docent, que les famílies assumeixin que són els principals educadors dels seus fills i filles, que la societat aposti per uns valors allunyats de la desvinculació, l'èxit fàcil, l'individualisme i la mediocritat...

Amb això i una bona llei, podrem formar excel·lents persones, bons professionals i millors ciutadans.

No per mirar al cel, plourà més

Ahir diumenge, mentre fèiem una calçotada a la Selva, es comentava "Si plou i no ens podem menjar els calçots fora, tot sigui a fi de bé".

A fi de bé, hagués sigut un bona bona planificació dels recursos híbrics i no haver de córrer ara. Fa anys que sabem que l'aigua és un bé molt escàs a Catalunya i que el nivell de pluges cada cop és inferior. Però des del Govern del Tripartit fa anys que havien d'haver apostat per una solució estratègica del problema. Aposten per les conexions de les xarxes actuals i per les desalinitzadores, també per les mesures d'estalvi d'aigua ( amb les que hi estem d'acord però cal potenciar-les). Però per què no som valents i ens conectem amb l'aigua del Roine? Fa anys que CiU ho va plantejar, però Madrid no va enviar els recursos.

Ara a corre cuita explotarem pous i transportarem aigua de les dessalinitzadores d'Almeria, dels pous de Tarragona (un greu error) i de Marsella (que per cert, és aigua del Roine). Perquè enlloc de dessalinitzadores (que energèticament i econòmicament és més car) no ens conectem amb el Roine? Un càrrec del PSC parla de transvassament de l'Ebre, els altres de treure'ns les reserves que tenim al Camp de Tarragona per portar-la a Barcelona.

Senyors del Tripartit, deixi'n de mirar al cel a veure si plou i mirin cap el Roine on hi trobaran una solució al problema que encara no han estat capaços de resoldre

10.000 nous alumnes immigrants

"L'escola catalana rebrà en pocs mesos uns 10.000 immigrants" Aquesta és la notícia que han publicat avui diversos mitjans de comunicació.Amb els reagrupaments familiars hi ha 14.175 menors que arribaran enguany al nostre país. Menors que hem d'escolaritzar a les nostres escoles.

Està preparat el Departament per assumir-ho? Té l'escola la capacitat suficient per rebre aquest nombre de nous alumnes? Sincerament crec que no. El Govern tripartit no ha planificat els mitjans per fer-hi front. Imaginin el trasbals que això provocarà en moltes escoles!

La important onada migratòria dels darrers cursos està essent un factor amb impacte notable sobre el panorama escolar actual. El percentatge d'immigrants en el sistema educatiu ha passat del 5,4% el curs 2002-2003 al 12,6% actual.

Qui ha fet més esforç han estat els mestres i els centres educatius. Amb la seva intensa dedicació hem pogut escolaritzar els nouvinguts amb èxit. Però la nova onada es fa gran, el Govern no reacciona ni planifica i algunes escoles comencen a tenir greus problemes.

El Govern de la Generalitat té l'obligació de reaccionar i fer-ho ja. No pot anar posant pegats al sistema com fins ara i "qui dia passa any empeny". Aviat els centres educatius no podran ni empènyer!!

Un nadó a la família

Publicat a l'Aquí 5/2/08

El naixement d’un nadó suposa un canvi radical en la vida d’una família o d’una parella. Conjuntament amb altres aspectes, algunes de les preguntes que sempre sorgeixen són: com ens ho farem quan s’acabi la baixa per maternitat? Puc demanar excedència? Algú deixa de treballar? El portem a la llar d’infants tan aviat? I els avis?... Com que s’hi barregen molts factors la decisió no és fàcil; des del grau d’implicació que es vol tenir en l’educació i cura de l’infant a la pròpia situació econòmica.

Des de la política es pot facilitar la presa de decisions si el Govern apostés per polítiques familiars valentes, dotades de recursos i amb l’oferta d’un ventall de propostes per poder triar. Des de CiU hem apostat sempre per la llibertat d’elecció de les famílies i per les ajudes econòmiques per tal que puguin realment escollir: des de tenir-ne cura a casa a dur-los a una llar d’infants.
A Catalunya encara queda molta feina per fer, sobretot si ens comparem amb països capdavanters en l’aposta per les famílies com França, Suècia,... Per una conciliació de la vida familiar i laboral, fan falta ampliar els permisos parentals, potenciar les excedències a les empreses, donar ajuts econòmics a les famílies que decideixen deixar de treballar per tenir cura de l’infant a casa o que opten per dur-los a l’escola bressol així com flexibilitzar el mercat de treball per tal que sigui més fàcil entrar i sortir d’aquest ( aquest seria un aspecte important per moltes mares).
És tasca de tots, polítics i famílies, l’avançar cap a la millora: des del Govern s’han de promoure totes les iniciatives legislatives per facilitar la conciliació i des de les famílies s’han d’exigir més facilitats sempre des de la implicació i major responsabilització en l’educació i cura dels infants.