L'aigua (I)

L'aigua és un bé escàs i del tot necessari. Aquests dies, estem veient com el tema és central en totes les converses. I cal parlar-ne, però cal ser responsable, sincer i valent.

Fa unes setmanes el Conseller Baltasar va reiterar en seu parlamentària que no existia cap trasvassament (podeu demanar-me la intervenció). Ens va assegurar que "els transvasaments no formaven part de la política hidràulica del tripartit".

La setmana següent en descobrir-se la mentira juguen a la semàntica: no se'n diu transvassament sinó "actuacions puntuals" o "captacions temporals d'aigua".

Aquests dies per salvar-se expliquen que és una emergència, que és un transvassament però només per uns mesos.

I ens preguntem perquè la gent es desenten de la política? Doncs n'està farta perquè els que ens governen no saben fer-ho. La manca d'aigua és un problema que era palès de fa uns anys. Porten 5 anys sense fer infraestructures que el país necessita. Ara ens trobem amb un greu problema i ens oculten informació i menteixen. I la solució que adopten ni és consensuada ni planificada, ni té garanties.

I des de CiU, per responsabilitat, per aquest nou desgavell en l'actuació del govern, hem proposat crear una comissió parlamentària de seguiment de la sequera. Se'ns ha dit que no.

I al 2014,....

Avui en Puigcercós parla de consens polític i social pel concert econòmic, ahir deia a l'Avui " Ara hem d'arriscar, qui vulgui que em segueixi". Seguir-lo, on? Seguir ERC, on?

Jo no els segueixo però comparteixo la meva feina com a diputada amb ells. I resulta difícil veure on van i què volen.

Fa anys anaven davant les pancartes " Ni una gota", avui diuen que sempre han estat en contra dels transvassaments però a favor d'aquest. Diuen que no treuran aigua de l'Ebre, però la treuen del seu afluent, el Segre.

Avui ens fan demagògia amb " cedim tres Senadors nostres a CiU perquè puguin fer grup propi. A veure si agafen abans els del PSOE que els nostres!". A veure, srs. d'ERC: però no són vostès els que s'han presentat conjuntament amb el PSC-PSOE al Senat? Ara fan el gran escarafall, el discurs fàcil però tan sols 21 es presenten conjuntament a unes eleccions.

I el que més em sobta: Independència 2014 ....

Si no m'erro, falten 6 anys pel 2014 i tripartit fins el 2011 (si no s'avancen eleccions ). ¿I amb 3 anys pensen fer la feina, si en porten 5 i anem a pitjor?

Es pot demanar la independència i fer President en Montilla? Si hi ha algú que pensa que sí, que m'ho expliqui....

"El moll de l'os"

Quan proveeixis per a un any, planta blat de moro.

Quan proveeixis per a deu anys, planta un arbre.

Quan proveeixis per a tota la vida, instrueix i educa les persones.

Proverbi xinès

Cada cop tinc més certesa que l'assoliment d'una societat justa, pròspera i feliç passa per l'educació.

La resta ( progrés, compromís social, descobriments, cultura, ...) vindrà sol

Després d'un descans

Espero que hagiu estat dels qui heu pogut gaudir d'alguns dies de vacances.

Espero també que hagin estat fructíferes.

Com per casualitat aquests dies he llegit diferents articles i assajos sobre el pas del temps, la mort, la "cultura del corre-cuita" (hurried culture). I he pogut reflexionar sobre la celeritat en què succeeixen les coses, una damunt de l'altra, simultàniament. Tots som víctimes d'aquest ritme. Potser els que més els infants i joves. Jo encara he pogut viure una infantesa on tenia temps per avorrir-me, on a casa hi havia estones de silenci, estones de lectura,... però avui en dia em queda lluny.

M'he fet el propòsit d'intentar assaborir l'ara, ja que el després arriba tan ràpid que a vegades no ens el deixa viure. De viure els segons més lentament, d'intentar arraconar el que és superflu i gaudir més del més important. De moment ho he assolit (aquest article l'he fet més a poc a poc) però crec que serà una tasca feixuga, no creieu?

El PSC vol el cementiri nuclear a casa nostra

Comencem malament.

En l'article anterior afirmava que el PSC no defensarà els interessos del Camp ni de Catalunya a Madrid. Ahir en vam tenir un exemple en la comissió d'Economia de la que formo part.

Tots els diputats del PSC van votar en contra de la proposta de resolució per demanar a Madrid que desestimi la ubicació del magatzem temporal centralitzat de residus nuclears a les nostres comarques i a Catalunya que van presentar ERC i ICV. La proposta va prosperar amb els vots de CiU, ERC i ICV i amb els vots contraris del PSC i PP.

Senyors del PSC, les nostres comarques fa molt de temps que som "solidaris" amb les tres centrals nuclears que tenim (cal afegir aquí les petroquímiques, els camps d'energia eòlica,....). Un cementiri nuclear suposa una hipoteca molt costosa per la nostra generació i per les del futur, ja que durant desenes de milers d'anys els residus emetran radioactivitat. I no estem disposats a acceptar-ho.

Resultats

És conegut ja el resultat de les eleccions espanyoles del passat diumenge i com s'han distribuït el nombre d'escons.Com que ja hem tornat a la dinàmica habitual al Parlament, no voldria passar més dies sense fer alguna reflexió sobre els resultats.

El Sr. Zapatero ha guanyat les eleccions i ha de decidir a qui li demana suport per nomenar-se President. Ha guanyat gràcies als resultats obtinguts a Catalunya. Lluny del que opina el sr. Zaragoza de que el "català emprenyat" no existeix, penso que sí que existeix. Molts s'han quedat a casa, molts han votat en blanc, altres opcions polítiques diferents. El problema és que PSOE i PP ens han portat a una bipolarització perversa i amb el cant " que ve el llop, que ve el llop" molta gent ha acabat votant l'opció menys dolenta, el PSC-PSOE.

CiU hem obtingut un diputat més i aguantat molt bé el pols entre els dos grans, que no deixava jugar els partits més petits. Seguim essent decisius, però no donarem el suport que ERC ha fet aquests darrers anys, seguidisme del PSOE sense obtenir res a canvi.

Una reflexió que no puc passar per alt és la pèrdua de pes dels vots dels partits nacionalistes, CiU i PSC. La desfeta d'ERC ha fet que la suma de diputats sigui menor. Això ens hauria de fer pensar a tots, sobretot a ERC.

Una altra reflexió a compartir són els 4 diputats del PSC a la demarcació de Tarragona. Tot i la nul·la defensa dels interessos de les nostres terres a Madrid, el PSC s'ha vist afavorit per la por al PP. Des de CiU no ens cansarem de repetir els incompliments i la manca de compromís vers el nostre territori durant aquests 4 propers anys.

Després de les eleccions, hi hauria d'haver un període de reflexió, sobretot a Catalunya. El PSOE no ens ha tractat gens bé aquests anys, el sr. Zapatero ha incomplert contínuament els seus compromisos (Estatut, no traspàs de Renfe, dels aeroports i de beques, cap infraestructura nova, mal finançament,....) i malgrat això ha tret 4 diputats més a Catalunya: una majoria "catalana" li ha donat el seu permís per seguir maltractant-nos.

Reus i la seva gent

És evident que aquets dies abans de les eleccions tots els esforços estan centrats en la campanya, i com fem habitualment recorrem tots els barris de la nostra ciutat i els pobles del Baix Camp.

Aquest matí hem anat a Mercat; el Xavier Bagés (candidat), el Carles Pellicer i un grup de gent que sempre ens acompanya.

Esl grans mítings no et donen la possibilitat de parlar de tu a tu amb la gent malauradament. La gent t'explica de tot: que han entrat a robar a casa dels meus pares, que no trobo plaça a l'escola bressol, que tots els polítics són iguals, que estic cansada de votar i que no governi el que més vot treu. Molts jubilats, ben orgullosos t'expliquen on van treballar, tot el que han patit i viscut.

Avui em quedo amb una trobada que m'ha commogut: un senyor gran que primer m'ha agafat el futlletó amb recança, però que en adreçar-li un somriure, m'ha dit que feia molts anys que era aquí, que no votava CiU, ... i els ulls se li han omplert de llàgrimes. No li he demanat el vot, m'ha semblat que amb un "Bon dia" n'hi havia prou....

Quanta gent no hi ha al nostre voltant a qui no parem atenció, que se sent sola... i que només amb un somriure li podem alegrar el dia!