estandards catalans

Aquest matí, en totes les tertúlies comenta amb més o menys pena la derrota del Barça d'ahir. He de dir que no vaig poder veure el partit i que no sóc massa aficionada al futbol. Però amb el 0-1 d'ahir sembla que l'ànim dels catalans ha decaigut una mica més, encara.

Per un país és important tenir símbols o entitats que donin identitat, una bandera, cançons populars, danses,... una selecció. Per això és important el fet que el Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) hagi rebutjat el recurs presentat per la federació espanyola contra l'acceptació de la federació catalana de bitlles. Sé que no és un esport molt seguit, però és un important pas. Ara cal que seguim reclamant seleccions esportives catalanes i donant suport a les iniciatives (actes, competicions) que es fan. Hem de lluitar pel dret de Catalunya a participar de les competicions internacionals, a ser presents en els torneigs, a entristir-nos per les derrotes i a celebrar victòries.

Iots de luxe i pobresa

Publicat a l'Aquí

Fa unes poques setmanes era notícia als diaris que Tarragona serà per uns dies la capital del luxe a la fira sobre iots de luxe i turisme exclusiu. Mesos enrere m’arribava a les mans un informe de Càritas Diocesana de Barcelona on senyalava que a Catalunya es calcula que la taxa de pobresa es situa al 20%, unes 200.000 persones.
El contrast de les dues notícies fa esfereir. Parlem del mateix país, una Catalunya que ha progressat molt en les últimes dècades però que té una cara fosca que no pot obviar i sobre la que ha de treballar intensament: la pobresa. Dues cares de la mateixa moneda: iots de luxe als ports, pobres als carrers.

La pobresa anul·la el dret més bàsic de tota persona humana: la seva dignitat. Hem de ser conscients que tots els que viuen en aquesta situació estan abocats a la desesperança i el patiment, a una vida del tot precària. Encara més preocupant és el nombre d’infants immersos en la pobresa, un 10,3% a l’estat Espanyol. Infants i joves que pateixen més intensament la xacra de la pobresa perquè els hi és arrencat un dels regals més preuats per un jove: la confiança en el futur. És responsabilitat de tots, començant per les institucions, donar solució a aquest greu problema.
Per això m’ha alarmat molt veure com el Departament d’Acció Social del Govern Tripartit ha reduït a més de la meitat les ajudes a les persones pobres. El 2008 no seran 51.000 sinó només 8.000 les persones que rebran la prestació. El pressupost que hi destinaran enguany (9,3M) és menys de la meitat que el que tenien previst. Sens dubte, una política equivocada per lluitar contra la pobresa.

Parlament escolar

Avui hem viscut una sessió diferent: alumnes de 5 centres educatius han simulat un ple tot presentat les lleis que han elaborat a l'escola.

Els temes que ens han plantejat no eren pas baladís, sinó de molta actualitat: el CEIP Josep Manuel Peremàs ens ha explicat el seu projecte sobre la inclusió social dels alumnes vinguts d'altres indrets, el CEIP Anxaneta sobre mesures per una Catalunya més sostenible, el Col·legi Lumen i el CEIP Folch i Torres sobre la incorporació de les TIC als centres i l'Escola Aloma sobre com motivar en l'esforç i la superació els alumnes.

Com ja he pogut fer des de la Mesa aquest matí, els torno a felicitar a tots, alumnes i mestres per la feina que han fet, per haver-se endinsat en la dinàmica democràtica de la discussió i el consens. De ben segur que totes les coses que han après aquest temps, els servirà de molt.

Els hi he acabat fent aquesta petició, que faig extensible als que seguiu amb paciència aquest bloc: no deixeu mai d’interessar-vos pel que passa a Catalunya ni per la política: és una de les millors maneres de construir una societat més justa i pròspera

RENFE again

Publicat a l'Aquí. Secció La Càpsula. 27 Març 2008
Ja hi tornem a ser!


26 de Març estació de Sants. Estic dins el tren per tornar a Reus. Portem 20 minuts de retard i ni idea de quan sortirem. El panell que indica la nostra destinació ha canviat fa una estona, i ara posa que el tren va cap a Sitges i Vilanova, amb el desconcert que això provoca. Gent que baixa del tren pensant que s'ha equivocat. Persones que pugen pensant-se que va a un altre lloc i els viatgers intentant donar informació ja que de RENFE no hi ha ningú. Surt el maquinista i un sofert passatger li pregunta quan sortirem " Hay un problema en las agujas. Saldremos en 5 minutos". Ja han passat i encara som aquí. Uns senyors del costat diuen "I com que els seguim votant! Tenim el país que ens mereixem". Finalment, amb mitja hora de retard, el tren es posa en marxa. " I no ens tornen els diners, com amb el TGV?" pregunta en veu alta el mateix passatger.Realment aquest és el país que tenim; després de la mala gestió, del maltracte del govern espanyol i de la ineficiència del govern d'aquí, els catalans s'han deixat portar per l'estratègia de la por al llop. Sincerament penso que si després d'haver governat 4 anys, la teva màxima bandera és la utilització del contrari, vol dir que no tens res de bo a oferir.A propòsit d'aquest enèssim i patètic episodi amb RENFE, sento enyorança dels trens francesos. Puntualíssims, nets, còmodes. Les estacions (Gares) de París són enormes, amb un gran nombre de vies, indicadors per tot arreu i sense cues per comprar els tiquets. Trens en direcció a qualsevol lloc: Londres, Hamburg, Rennes, Lyon,... França fa molt temps que ha fet una aposta decidida pel transport ferroviari, només cal veure el nom de la societat que els gestiona: Société Nationale des Chemins de Fer (Camins de ferro). A Catalunya, malauradament, el servei de RENFE fa riure.
Meritxell Ruiz. Diputada de CiU al Parlament

El Roine

Molta gent pregunta perquè tenim aquesta fal·lera pel Roine. Intentaré explicar de manera entenedora el per què del nostre posicionament.

Els rius del nostre país tenen problemes en el cabal d'aigua que porten. A Catalunya plou cada cop menys i les necessitats d'aigua són creixents.

En aquest moment necessitem mesures urgents per pal·liar la manca d'aigua i hem de garantir que cap habitant de Catalunya es quedi sense aigua. I per això hi ha mesures a les que donem suport: reaprofitament d'aigua, mesures d'estalvi, dessaladores. Però això no és una sortida de futur. No és una solució estructural i a llarg termini. Quines són les opcions a llarg termini del tripartit?

Per tal d'abastir Catalunya amb l'aigua que necessita, per tal de garantir que ens els propers anys no ens tornem a trobar amb una situació "d'emergència nacional" com l'actual cal que proveïm la xarxa d'un recurs potent. És a dir, si no trobem la manera d’entrar aigua al sistema de manera important, tornarem a tenir els mateixos problemes.Per això defensem el transvassament del Roine: perquè és un riu que no té problemes d’aigua, perquè el règim publiomètric és molt diferent. Portar aigua del Roine és portar a la xarxa catalana de recursos híbrics suficients per estar tranquils en un futur.

Aigua (II)

Com que hi ha diversos lector/es que m'han escrit al correu preguntant sobre el tema de l'aigua, us faig arribar algunes reflexions, que podem comentar entre tots.

-El posicionament de CiU respecte l’ús de l’aigua ha estat: potenciar l’estalvi, mantenir una xarxa eficient (sense pèrdues) i apostar per la reutilització (en aquest camp encara queda molt per fer).

-Se'ns fa la crítica que durant 23 anys no s'havia fet res (de segur que es podien haver fet més coses tot i els escassos diners i múltiples prioritats) per la captació d'aigua es van crear diferents consorcis Ter-Llobregat o el de Tarragona, dos embassaments nous ( la Llosa del Cavall i el de Rialp), dues dessaladores (Blanes i Besós), més de 300 depuradores,..... (Actuacions que molts cops havien rebut el vot negatiu dels qui ara governen)

-En aquest moment, ens trobem davant un problema greu sobre el que fa anys que s’hauria d’estar treballant. Les necessitats actuals sembla que estan situades entre els 22 i 24hm cúbics al mes. El Govern actual ha proposat una sèrie de mesures com són l’extracció d’aigua dels pous i aqüífers, transport d’aigua en vaixells i en tren (!!), la reutilització i contenció de la demanda i, després d’haver-ho negat davant el poble de Catalunya i de voler falsejar el nom, el transvasament del Segre.

- Des de CiU ens preguntem i aquesta ha estat la pregunta que en Mas ha traslladat al President Montilla :Aquestes mesures, en tot cas i sempre que siguin possibles, donaran solució a una urgència temporal. Però a llarg termini ens trobem amb el mateix dilema: d’on treurem en un futur l’aigua que el país necessita?

- Respecte les propostes del Tripartit cal dir:

1) Transvassament del Segre: No. És un riu que no té suficient cabal i l'acabaríem malmetent.Si mirem els recursos híbrics de Catalunya ens adonarem que no hi ha cap conca que ens pugui aportar en un futur l’aigua suficient.
2) Les dessaladores suposen un cost econòmic i energètic molt elevat , així com els problemes de salinització