Preguntes incongruents

?

Diuen que no hi ha preguntes tontes, sinó respostes tontes. Però les preguntes sovint poden fer-te una idea de com és i quines inquietuds té la persona que les fa.

Fer-se preguntes és una de les activitats humanes més profundes: qüestionar el per què de les coses, cercar i descobrir sobre un tema, aprofundir en coneixements, aprendre d’un mateix, sobre el sentit profund de la vida,....
A vegades, però, hi ha preguntes que millor no fer. Aquests dies, durant unes jornades parlamentàries, després d’escoltar una entitat que està present en més de 17 països i que té milers de treballadors arreu del món, se li fa la següent pregunta al director: tots sabem que avui en dia la diversitat és un element important. Vostès, tenen treballadors de diferents procedències?. Potser la persona que va realitzar la pregunta no havia escoltat tota l’exposició, és cert, però pel discurs que va fer, era una pregunta d’aquestes “progressistes”, que dubten sempre de les grans empreses, que escampen sempre una ombra de dubte en tot allò que no és públic, que tenen el monopoli del progrés i que posen una presumpció de malesa en tots els que no som d’esquerres.

La paritat

Al seu blog (garmirbcn.blogspot.com) l’Edmón, explicava que ell no comparteix haver de fer una llei que de demani la paritat entre homes i dones, per exemple, en les llistes electorals.
Alguna gent a favor argumenta que per tal d’assolir la igualtat s’ha de regular la paritat, que aquest és un instrument per arribar en un futur a que tots tinguem les mateixes oportunitats.

Sóc del parer, que no calia fer una llei perquè a les llistes electorals, seguint l’exemple d’abans, hi hagi un percentatge de dones i d’homes. Sé que les dones, molts cops, estem en pitjors condicions per arribar a llocs de responsabilitat per la mentalitat antiquada de molts sectors, i que s’ha de perseguir les empreses que paguin menys a una persona per fer la mateixa feina que una altra per raó del seu sexe. Però amb la llei de la paritat acaba passant que t’has de justificar més que un altre company home. M’he trobat en casos que posen en dubte la validesa de les diputades argumentant que són al seu lloc per”cupo”. M’indigna que puguin considerar una dona com a “cupo” en un Consell d’Administració, al Parlament, en un equip directiu.

Molts cops penso que la llei de la paritat, en alguns sentits ha fet que hagis de demostrar més que ningú que estàs en un lloc per les teves capacitats, habilitats, inquietuds, estudis, coneixements i no per la teva condició femenina. Fins que no assumim tots que les persones valen per les seves qualitats i no per les seves condicions, mai arribarem a una vertadera igualtat.

P.S. Seria molt més fàcil potenciar les mesures de conciliació de la vida familiar, laboral i personal i de ben segur que hi hauria més dones en llocs de responsabilitat.

és l'economia,....

Voler fer un anàlisi de la situació general del nostre país, pot ser massa pretensiós per part meva i de ben segur que em deixaria coses. Però m'agradaria apuntar-ne algunes: un percentatge del 20% de pobresa a Catalunya, una llei d'educació que no afronta els problemes reals de l'ensenyament i que ha posat preocupació del sector, el desgavell de l'aplicació de la llei de dependència, el dèficit d'inversions en infraestructures, la poca acció del govern català,....

Deixeu-me centrar, però, en la situació econòmica.

Increment de l'atur, de la morositat, problemes per arribar a finals de mes, empreses que han de tancar, quotes de les hipoteques en continu augment, preus en alça d'aliments i de la benzina,...

Abans de les eleccions generals, vam veure com se'ns criticava de l'alarmisme infundat que fèiem sobre les males perspectives. Els socialistes van afanyar-se en negar els signes evidents de la desacceleració econòmica per no tenir problemes amb les eleccions.

I ara, què fem?

Hi havia situacions i dinàmiques que es podien haver previst: un país que té creixements tant alts i en tants anys, però que els motors d'aquests són la construcció i el totxo, acabarà tenint problemes. Mentre hi havia bonança hauríem d'haver apostat per la formació en capital humà, per millorar la competitivitat de les nostres empreses, especialitzar-nos en sectors estratègics,... però ha prevalgut la cultura del "funcionari" (vull deixar clar que hi ha funcionaris magnífics que fan una gran tasca) enlloc de promocionar la cultura de l'esforç i premiar els emprenedors´.

Avui hem preguntat al Govern sobre quines accions està fent per intentar que la crisi o desacceleració (com diuen ells) no afecti tant. De moment no tenim resposta.

Ara més que mai cal acció de govern, cal un president que lideri i doni confiança,.... no podem esperar gaire més.

Sobre la 3a hora

(contiuació de l’anterior)
PROBLEMA:
Fa més d’un any, Madrid feia un Real Decreto on obliga els centres catalans a modificar el projecte lingüístic per tal d’introduir 245 hores més de castellà. Com ho feia?
Especifica que quan les estructures lingüístiques es fan en català, s’han de compensar les hores.

(les estructures lingüístiques es va considerar que com que serveixen igual per les dues llengües que es farien en català: subjecte+ verb+predicat, complement circumstancial de temps,....). Ara Madrid es treu de la màniga la necessitat de compensar aquestes hores.

DECISIÓ PRESA:

Tot i que el nou Estatut de Catalunya permetia fer una llei perquè el RD no s'hagués d'aplicar, el Govern Tripartit només es van posar d'acord (després que ERC despertés) en posposar l'aplicació. CiU ja va denunciar que això no solucionava el problema.

Passat l'any, els centres comencen a dissenyar els projectes lingüístics amb aquestes 245 hores de més ja que des del Govern no es fa res.

ACCIÓ:

CiU envia per carta al President, Consellers d'Educació i de la Vicepresidència una carta amb una proposta de llei que deixa sense efecte el RD de Madrid, especificant que si en el termini d'una setmana no presenten ells una llei, ho farà CiU.

L'endemà ERC també presenta una proposta de llei al Parlament

ACTUALMENT:

Estem esperant què diu el Govern i si es decideixen a presentar una llei catalana que reguli els usos lingüístics a les escoles. malauradament el Conseller ja ha anunciat que hi ha més de 200 centres a qui aprovarà ja aquest augment d'hores

CONSEQÜÈNCIA:

Anem per camí de trencar el model educatiu català que ha demostrat ser exitós. Els joves de Catalunya surten amb el mateix domini del castellà que qualsevol altre alumne de les altres comunitats autònomes i a més, visquin en el context sociolingüístic que visquin, acaben dominant el català.

No és menor el tema, els nens d'Olot potser tenen accent català quan parlen en castellà, però els nens dels barris de les nostres ciutats, només escolten català a l'escola ( ni a la tele, ni al barri, ni dins de casa,...)

Una prèvia

El debat sobre la tercera hora de castellà a vegades es pot mal interpretar i pot donar a entendre que no es vol que la canalla aprengui aquesta llengua. Vull començar dient-vos que per a mi el domini del català, castellà i una tercera llengua és bàsic. Una llengua és la manera que té un poble d’expressar-se, de comunicar els seus sentiments i tradicions. Sent així, com més llengües es saben, hom és més culte i de mentalitat més oberta. Per això discrepo dels que pensen que millor no saber castellà.

Feta aquesta prèvia, hem de ser conscients de la realitat social del català al nostre país; no és llengua habitual en la majoria de les llars catalanes, ni al carrer, ni amb els amics. El president Pujol va haver de decidir entre una doble xarxa (escoles catalanes i escoles castellanes) o l’instrument que tants èxits ha donat la país: la immersió lingüística. Haver separat xiquets i xiquetes per la llengua que parlaven hagués estat un gran fracàs. Avui en dia tota la població que ha passat per les nostres escoles ha après les dues llengües.

Com us deia actualment el nombre de població nouvinguda és molt elevat a les nostres escoles. Mainada que no coneix el català, ni la nostra història, anhels i tradicions pot arribar el dia que vegin el català com a cosa residual. Més que mai, la nostra pròpia llengiua ha de seguir sent eina de cohesió i d’inclusió social.

Una de les diferències....

Un bon lector, em demanava diferències entre CiU i el tripartit i he pensat que en el viatge al Sàhara vam estar "discutint" (del llatí discutere: sacsejar les paraules per veure si l'argument és sòlid) sobre les condicions de la cooperació catalana.

Un diputat d'Esquerra em deia que una condició necessària per poder ajudar els països hauria de ser que aquestos donessin suport a la causa de Catalunya (reconeixement que som una nació, suport a les eleccions catalanes). Us exposo el seu i el meu posicionament:

- Justificava que com que els diners que tenim per a cooperació són limitats, s'hauria d'aprofitar per fer defensa dels interessos de Catalunya.

- Amb recursos limitats, ens agradaria ajudar a tothom, però hem de concentrar, així que una condició seria l'anteriorment exposada.

- Tercer, deia que la cooperació també ha de servir per fer "propaganda" de Catalunya.

Pel que fa al meu posicionament, i el de CiU:

- La cooperació té com a objectiu primer l'ajuda a les persones més necessitades. Aquest ha de ser l'única prioritat.

- Condicionar l'ajuda econòmica al reconeixement de la realitat catalana per a mi, és inacceptable. Em sembla que el tercer món, viu una situació tan lamentablement patètica, que no té possibilitat ni dret de conèixer altres països. Si ni tan sols tenen per menjar!.

- és cert que com que els recursos són limitats, s'ha de prioritzar. Però s'ha de prioritzar per urgència de la situació i per la viabilitat del projecte a realitzar.

Bé, n'hi ha moltes, per descomptat; però en llegir la suggerència d'un lector, m'ha vingut al cap aquest tema.

Lectors exigents

Des de la redacció de l'article anterior he rebut alguns comentaris i mails amb consideracions que trobo molt interessants. Algú m'ha dit que és massa partidista, algú altre ha proposat un debat amb els diferents lectors sobre les diferències entre CiU i el tripartit.

Deixeu-me dir que estic molt satisfeta que els lectors siguin exigents, que s'interessin per temes amb continguts.

No pretenc justificar, però el text d'ahir no tenia la intenció de fer un discurs fàcil (sempre he pensat que això desvirtua la política) sinó de mostrar la meva preocupació sobre l'ús de diners públics. Bé és cert que tots els governs de tots els països utilitzen cotxes oficials o serveis de conductors. També els governs de CiU.

Però hi ha una diferència, no menor: el nombre d'alts càrrecs de la Generalitat l'any 2003 era de 149 en el darrer govern de CiU i els pressupostats pel 2008 són 236. Aquí hem d'afegir-hi l’increment de personal eventual de confiança i assessorament, que ha passat de 227 en el darrer govern de CiU el 2003, a 323 pressupostats al 2008.

El que volia senyalar, és que en moments econòmicament difícils, en què tots hem de fer un esforç per pagar els increments de les hipoteques, en què molta gent troba grans dificultats per arribar a final de mes, TOTS hem de racionalitzar la despesa, començant pels que tenim responsabilitat política. Des dels representants públics, uns tenen l'obligació de fer una gestió dels recursos el més eficient i responsable possible, els altres d'exercir un control precís.

1,1 milions en taxis de luxe

1.152.000 milions d'euros en taxis de luxe es gastarà el Tripartit en dos anys!!!

Molt social, això, oi? Resulta que com que cada dia el nombre d'alts càrrecs és més elevat i com que no podem anar en vehicles normals o transport públic, doncs el Govern ha contractat taxis de luxe a l'empresa Litoral Limousines.

En un moment econòmic difícil, on es demana a les famílies que estalviïn, on els preus dels productes bàsics no para d'augmentar, quan manquen metges a molts dels nostres pobles,... el sr. Montilla destinarà 1,1milions € a pagar taxis de luxe!! És d'una frivolitat escandalosa.

Si no saben què fer amb aquests diners, que preguntin als 27.000 catalans que encara esperen cobrar l'ajuda de la llei de la dependència, els 42.000 pobres que deixaran de cobrar l'ajut, a les vídues que cobren 400€ al mes, als mileuristes,... tots ells els hi donaran magnífiques idees. Tantes, que tindran difícil saber per on començar!!

(la informació la trobareu a la pàg 15 de la Vanguardia d'avui)