31/07/08

La llei d'educació que volem

El Conseller Maragall ha presentat el projecte de Llei d’Educació de Catalunya, text que ha estat objecte de vagues, de múltiples reunions i columnes de diaris. Des de CiU, conscients de la importància de la matèria, hem volgut parlar amb el departament sobre aquesta per tal de millorar la seva orientació.
Partim del plantejament que la llei ha d’aportar un element imprescindible al sistema: estabilitat. No pot ser que cada canvi de govern, suposi un canvi de llei. Una de les greus irresponsabilitats dels diferents governs espanyols ha estat polititzar l’educació, fet que ha comportat que PSOE i PP hagin anat fent reformes educatives gairebé cada 4 anys. Gran mal al sistema.

A Catalunya, l’aprovació del nou Estatut, ofereix per primer cop la possibilitat de fer una llei pròpia d’educació. Estem davant una gran responsabilitat ja que l’educació és pilar bàsic pel progrés futur del país i no podem errar en aquesta tasca.

La nova llei que s’ha de debatre al Parlament ha de posar el focus en els centres educatius, els alumnes, professors, mestres i famílies. Amb les converses mantingudes hem aconseguit que el nou text reflecteixi la tradició educativa de Catalunya, constituïda per centres de diferent titularitat, pública i privada, que es potenciï l’autonomia de centres públics i es treballi pel reconeixement social de la tasca dels mestres i professors i un aspecte clau com la llibertat d’ensenyament i el pluralisme. Queden però, aspectes a millorar i matissar, com que es pugui exercir el dret de les famílies a triar escola o la gratuïtat real de l’ensenyament .
Seran mesos de gran feina i CiU serà molt exigent amb els continguts de la llei ja que hem de dotar el sistema educatiu dels elements necessaris per tal de millorar la seva qualitat i excel·lència.

21/07/08

Reunió pel finançament


Avui hi ha reunió entre el Conseller Castells i CiU per tal de parlar sobre el finançament català.


Creieu-me que és un tema seriós: són les escoles, els hospitals i metges, les carreteres,.... Segur que el tema de l'Estatut no es va explicar gen bé. Però al capdavall és això: els diners i la manera d'organitzar-nos, gestionar-nos i de poder orientar el país.


Madrid sap prou bé que s'hi juga amb un finançament. Llàstima que els catalans a vegades no ho tinguem prou clar.


De la reunió d'avui n'esperem vàries coses. en primer lloc que se'ns expliqui què vol assolir en Govern. Diu en Castells que no acceptarà un mal finançament. Volem saber què és pels socialistes un bon finançament. I si ens posem d'acord, lluitarem tots junts. Si no, no ens hi podran trobar.

Volem que les balances fiscals es tinguin en compte perquè són una part del tot. Si millora el finançament millora el dèficit fiscal i al revés. Si haguéssim aplicat l'Estatut des del 2005 com tocava el dèficit català s'hagués reduït entre un 2% i un 2,4%!!! Pel 2008, números en mà i Estatut al cap, ens toquen 5.229 millions € més. Som-hi!!

El Comiat de'n Bassas

He de dir que em va entristir el comiat de'n Bassas.
A ca mons pares sempre ens llevàvem amb la ràdio i aquella veu de " Bon dia, són les 8!". Aquella veu marcava l'inici del dia, d'esmorzar i anar a buscar el bus per anar a l'escola. Anys més tard, abans d'entrar a la feina, escoltava la cançó d'abans de les 8.
El comiat té un punt d'amarg. Us recomano, si no ho heu fet que escolteu les paraules que va dir per acomiadar-se i els motius que ens va explicar.
Hi ha moltes maneres de fer fora a la gent. Però a un gran professional, no queda més remei que fer-ho de la manera més suggerent possible. Et poso unes condicions que no t'agradaran,.... i la decisió resta a les teves mans,....
Només vull recordar, que durant les primeres legislatures hi va haver partits que van votar en contra de la creació de la ràdio i la televisió públiques catalanes. Per què no hi creien, perquè per ells això és una manera de fer país que no agrada. Uns d'ells encara no hi creuen: els que aquest cap de setmana han fet Congrés. Els que tenen les seves ràdios i teles.

15/07/08

Pregunteu pel finançament!

Estava temptada de començar a escriure sobre el tema que fa dies que està present en tots els diaris: el nou finançament de Catalunya. Però he pensat que abans d'opinar o descriure sobre el nostre posicionament seria més interessant i enriquidor (tot i que potser més laboriós) que sigueu vosaltres els que m'envieu les vostres preguntes o opinions.
Fora del Parlament, m'he trobat amb la sorpresa que molta gent em demana que deixem de parlar d'Estatut i finançament i que parlem dels problemes reals de la gent. I em sorprenc del malament que es deu haver fet des de la política quan la gent no enten que els seus problemes tenen molt a veure amb el finançament i l'Estatut.
us animo doncs a participar!!

04/07/08

Sentència sobre la 3a hora

Ja ho veieu: avui el TSJC ha dicatminat que el curs vinent s'ha d'aplicar la 3a hora de castellà.
I què fem, ara?
dimecres passat, en el Ple del Parlament, el tripartit votava en contra d'una moció de CiU que proposava la creació d'una llei sobre la programació lingüística. Els motius eren els següents:
1) per evitar l'aplicació del R.D. a Catalunya ja que des del nou Estatut nosaltres tenim aqueta competència
2) per dotar de seguretat jurídica i d'un marc estable els centres que no tenen perquè està pendents d'una llei per fer les distribucions horàries
3) perquè si el Parlament català fa la llei que li pertoca, es resol el problema
Ells van votar que no pensant que podien allargar un any més l'aplicació del Real Decreto de Madrid. Però ja hem vist com les juguen a Madrid.
Ara només els hi queda reclamar aviat i fer la llei que porta més d'un any esperant.

La crisi dels 400

Sí, 400.
No pretenia dir 40, sinó 400 (euros).
Fa uns dies un article sobre economia va tenir certes crítiques. Avui vull fer un petit comentari sobre els 400€ del President Zapatero.
Va ser una promesa electoral del tipus "Crearemos 1.500.000 de empleos" com si els llocs de treball estessin a mans del Govern i del B.O.E. En aquell moment molts economistes ja van anunciar la "trampa" de la mesura: amb un anàlisis fiscal es veia clarament com és una mesura inútil. La inflació va ser del 4,2% i els salaris van pujar segons aquest IPC. El Govern, però, no va tenir en compte aquest fet. I acaba passant que el que pagues de més per la inflació t'ho tornen.
Un segon aspecte, que ja ha denunciat la U.E. és que no és una mesura efectiva per actuar contra la crisi o el ralentiment o estancament del creixement, com es vulgui dir.
I el que és més greu: per què he de cobrar jo els 400€ quan hi ha persones que ho necessiten molt més: les vídues, els pensionistes, els mileuristes, els que estan a l'atur,....?!