I el PSC?

Solbes ha sentenciat "si no hi ha acord, el sistema el reformarem com al govern espanyol li sembli".

I el President Montilla calla, i el PSC s'amaga.


(Amb quina en sortirà ara el sr. Zaragoza per justificar el que és injustificable? Que no són els seus aquests? El sr. Iceta no és membre de l'executiva del PSOE? I la sra. Chacón i el sr. Corbacho?)

El gran paper d'ICV i el sr. Saura

En política, diuen, es pot fer tot menys el rídicul. Després del paperàs que ha fet el sr. Saura, demanant la compareixença de'n Zapatero, a Madrid se'n deuen riure de nosaltres.

1) ICV i ERC no van parar d'amonestar CiU perquè ajudés a prosperar la petició de compareixença del sr. Zapatero. El que em pregunto és perquè no ho van demanar als seus socis de govern, els del PSC?! que no van junts aquests tres? Doncs qui hagués tingut més responsabilitat, CiU o PSC? I si fos cert allò que el PSC té les mans lligades? :-)

2) El sr. Saura anuncia que retira la compareixença perquè ha fet un pacte amb la sra. de la Vega, un pacte del que n'és conscient el President Montilla, que té el seu vist-i-plau i que ERC no en sap res. Quina manera de fer el rídicul i de que a Madrid ens prenguin pel "pito del sereno".

3) Ara resulta que tot són tensions dins el Govern català pel pacte aquest. Així anirem anirem junts? Qui ha començat a trencar la unitat?

4) I quina inutilitat de pacte: tres mesos de pròrroga. Però que ens pren el pèl el sr. Saura? El que en tot cas havia de pactar és el finançament que ens toca!!!

A vegades arribo a pensar que tindrem el que ens mereixem, amb aquest Govern tripartit.... és a dir, res.

I des de Catalunya, què?

De l'èxperiència de la tamitació del nou Estatut i de la seva aprovació, tots els partits van aprendre, uns més que altres. I per tant, aquesta vegada que es tracta només de concretar els números sobre el que ja hi ha aprovat, es va establir un quatripartit: PSC-ERC-ICV més CiU. Només des de la unitat dels catalans podrem defensar amb força i serem més forts. Però CiU no acceptarà unitat a qualsevol preu; m'explico:

Mesos abans del 9 d'Agost vam demanar al Conseller que presentés els números i límits del que el Govern català considera un bon acord. És a dir, si anem junts, volem saber en quins termes ho estem defensant, no fos cas que el Tripartit acceptés o negociés per sota de les possibilitats de l'Estatut. De moment les seves cartes encara no les han posades sobre la taula, seguim esperant.

Les orelles del llop

De petita m'agradava el conte del llop i les cabretes, però el tros aquell en què el llop s'embrutava la pota amb farina i l'ensenyava per sota la porta fent-se passar per cabra em feia pujar l'ai al cor.

Després de la compareixença de'n Solbes d'ahir, ja puc afirmar que el llop el tenim al davant, ben visible i s'ha tret la careta de cabreta dolça i amable. "Si guanya Zapatero, guanya Catalunya". Quin gran lema! Llàstima que sempre fos mentida( i tanta gent que se'l creia!).

Clar i català: Si no hi ha acord, el sistema el reformarem com al govern espanyol li sembli. Solbes dixit. ¿!Però com pot ser tan descarat l'atac contra una nació que fa anys que pateix un ofegament fiscal tan bèstia i que ara clama per un finançament JUST, el que li pertoca?!! Fa dies vaig predir que pinten bastos i crec que no m'esquivocava.

El Govern espanyol, amb el sr. Zapatero davant, amb dos ministres catalans i 25 diputats del PSC ha incomplert una llei, l'Estatut de Catalunya. Una llei que ells mateixos van aprovar. La llei d'un poble que ha de ser respectat.

Deixeu-me fer una altra predicció: qui dia passa any empeny i si al sr.Zapatero el Tribunal Constitucional li fa la feina bruta a encàrrec seu,......

Com ho veieu?

Aquests dies he anat seguint tot el serial del finançament, però per respectar el descans, he preferit no comentar-ho al blog.

Avui, després de sentir els arguments que donava el sr. Zaragoza del PSC en una entrevista, m'han vingut milers de comentaris al cap. Abans d'exposar-los, m'agradaria que els que seguiu el blog em diguéssiu com ho veieu.

A vegades, quan som dintre, les coses es perceben molt diferent i abans de metrallar amb els meus punts de vista m'agradaria saber el vostre parer. Animeu-vos!!

Inici de curs

Ja estan escalfant-se els motors per iniciar el curs, en el nostre cas, el polític.

Tan de bo aquests dies de descans ens hagin servit per omplir la motxilla de bones intencions, per reflexionar sobre allò que és important i el que no, per canviar actituds, per aprendre,....

He tingut la gran fortuna de poder gaudir de la natura, del seu silenci i majestuositat, dels seus colors i aromes, de la seva vivesa.... No he pogut caminar tant com altres vegades, però hem vist llocs preciosos.

Espero poder conservar aquesta pau i frescor que m'ha omplert l'esperit aquests dies per fer front a tots els reptes que ens venen: finançament, Llei d'educació,....

temps per fer créixer l'esperit

Temps de vacances,...

M'ha costat uns dies poder arribar a gaudir i a aprofundir en el temps de vacances; és difícil desconnectar del tot,... hi ha tantes coses! (Afegiu-hi tot el serial del finançament que vaig seguint pels diaris).

Malgrat tot, és indispensable per l'esperit, aturar-se. Trencar amb les múltiples activitats habituals, amb el brogit diari, amb la velocitat dels esdeveniments, amb els apretadíssims horaris,... El canvi no és senzill, a mi m'ha costat.

Cercar llargues estones per llegir un bon llibre, escoltar una obra de música clàssica sencera, avorrir-se(tan necessari en els nostres dies!), badar contemplant l'espectacle del sol quan es pon, invertir temps en llargues converses les persones que estimes,.... aprendre a no fer res i a ser feliç amb les coses petites i importants de la vida.

Espero que gaudiu d'unes vacances sense presses, amb silencis, amb reflexions,... d'aquelles que ens ajuden a fer créixer l'esperit.

EDUCACIÓ 1: UNA LLEI DE PAÍS

Una llei de país ( ESTABILITAT AL SISTEMA)

Molt sovint, els partits de l’oposició es caracteritzen per l’oposició sistemàtica a tots els projectes que venen dels qui governen, fet que empobreix la democràcia i el consens. Des de CiU, durant aquests darrers 5 anys hem donat suport a lleis que creiem eren importants (com la llei de serveis socials) o n’hem rebutjat d’altres per gran desavinences en el model (com la llei de regulació de teràpies naturals, que estava tan ben feta que el tripartit l’ha hagut de derogar).Amb l’educació som molt conscients de la nostra responsabilitat com a partit majoritari de la cambra. Per primer cop a Catalunya podem tenir una llei d’educació pròpia, i no podem caure en la temptació de fer ideologia amb ella.

Com que volem que la llei sigui de país, vam estar negociant amb la Conselleria per tal de centrar la llei i fer possible un text (que amb totes les esmenes que presentarem al Parlament) tingui estabilitat i caràcter de permanència en el temps, per tal que puguem millorar el sistema educatiu català, pilar bàsic i fonamental pel progrés del país.

El país no es pot permetre el luxe que cada canvi de govern hi hagi canvi en la llei d’educació. Serem prou madurs i responsables com per assolir-ho? Per part nostra no quedarà. De moment, però ICV ja ha demostrat el contrari.

Notícies sobre educació

Com heu pogut anar seguint, l’última setmana de juliol el Govern català va presentar el text de la futura Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Molts de vosaltres m’heu anar preguntant quins aspectes vam poder introduir a l’avant projecte a través de les negociacions amb el Conseller Maragall. Com que les vaig viure amb primera persona, us aniré fent 5 cèntims aquest estiu sobre el per què del nostre posicionament i voluntat d’entesa.

Pinten bastos

Si heu seguit les notícies d’ahir, la sra. Vicepresidenta del Govern ja ha dit que la seva proposta de finançament ja està feta i que la data del 9 d’agost ha de ser flexible. Sort que l’Estatut de Catalunya (EAC) és una llei!

CiU i el tripartit preparem un acte conjunt de cara a dissabte, data límit segons l’EAC per visualitzar que els catalans, a través dels seus representants, no volem la proposta miserable que ens han fet. Ja vam haver de negociar abans. Ara toca complir el que ells mateixos van aprovar. Però pinten bastos!

L’excusa de la crisi econòmica els hi va com anell al dit. No hi ha diners. Cosa que no és certa; no hi ha diners per certes coses, sobretot si són per a Catalunya.
El dèficit fiscal ens ofega. Fins ara hem pogut anar trampejant perquè hem viscut un creixement continuat durant 15 anys; però ara venen vaques magres. I més que mai cal que ens tornin el que és nostre. Diners nostres que acaben anant a altres comunitats que produeixen menys però que acaben sent més riques que els que vivim a Catalunya. Aquest és el drama. Estem pagant amb diners que ens fan falta aquí, serveis a fora. Per poder superar aquesta crisi, necessitem que el sr. Zapatero i el PSOE ens tractin com cal, no estic demanant un tracte preferencial (tot i que ho hauria de ser pel gran nivell de

"Short note" sobre finançament

Membres del Govern català es queixen que CiU vol trencar la unitat catalana.

Us posaré un senzill símil estiuenc: imagineu-vos que uns de la feina us proposen anar junts de vacances i tu els hi dius que hi estaries d'acord. Molt bé, anirem junts! Però abans de fer les maletes; no voldreu saber on aneu, amb quines condicions, quin és el pressupost?

Doncs això mateix demanem al Conseller Castells: saber què defensaran a Madrid, què és pel Tripartit un bon finançament per a Catalunya. Si no és una proposta adequada, no anirem amb ells. És un moment molt decisiu i no podem errar.