Els sense sostre

Ahir, dia 23 de novembre era el dia dels sense llar. Des de Càritas ens feien la següent crida:

El lema d'enguany és "No tenir llar significa molt més que estar sense sostre". Vol ser una crida a l'interior de cada un de nosaltres, a l'interior de cada persona sense llar, dels treballadors i voluntaris, de les administracions públiques, de les organitzacions i institucions. Una crida a construir des del ser i no des del tenir.
També una denúncia, sobre la feridora realitat del nostre país en el díficil i a vegades impossible, accés al dret social a un habitatge digne i amb condicions. Primer pas per a construir una llar, per a teixir vincles i xarxes que acompanyin cada ésser humà, per a caminar en la recuperació de la identitat

Comissió Economia. Debat pressupost

Sobre el debat de la LLei d'educació

La setmana passada, com bé sabeu, va entrar al ple del Parlament la llei d’educació. Molts m’heu preguntat sobre la valoració que en faig.

CiU vam considerar que no presentaríem esmena a la totalitat ( en llenguatge del carrer significa provocar una votació perquè el Govern retiri el text) per un motiu: l’estabilitat. En temes d’educació hem d’intentar assolir un gran consens polític i fer una llei que tingui permanència en el temps i que no canviï cada vegada que canvia el Govern, ja que això aporta una gran inestabilitat al sistema educatiu.

Aqueta és una llei que s’ha de millorar ja que tal i com està ara no la podrem votar a favor. Aquesta serà la nostra feina a partir d’ara: presentar esmenes i negociar-les, esperant que s’incorporin al text de la llei i que canviïn alguns dels aspectes que no ens agraden.

En línies generals les esmenes que presentarem faran referència al model d’interès públic ( és a dir, el sistema educatiu català està compost per centres públics i centres privats concertats que formen una sola xarxa i sobre la que hem de treballar perquè tingui la màxima qualitat), una direcció professional lligada a l’autonomia de centre i la llibertat d’elecció de centre.

Aquests són uns dels punts principals: però també haurem de parlar d’avaluació, de la zonificació, de la carrera docent dels mestres, del caràcter complementari de l’escola concertada, dels alumnes, de la cultura de l’esforç i del mèrit,....

El tema de l’educació és un tema apassionant. Posarem totes les nostres forces en millorar la llei, en fer una llei de país. Si finalment, el tripartit aposta per fer una llei de partits (els seus) no patiu, que no la votarem pas.

Els dies passen, i com canvien els colors de tardor,....

Porto dies intentant trobar forats per anar ampliant les notícies del blog, però no hi ha manera.

Els dies passen volant i s'omplen de mil activitats: plens, comissions, visites, actes, preparar esmenes i intervencions,....

Finalment he trobat una estona,...

I mentre naltros anem cremant minuts, la tardor ens va omplint de meravellosos colors que es transformen cada dia,... com les heures de davant de casa. Silenciosament, discretament, la tardor va despullant arbres i matitzant colors

Ens tornem a quedar amb menys diners

Una primera ullada als Pressupostos de la Generalitat pel 2009 m'ha portat a veure que la inversió al Baix Camp ha disminuït en un 20%.
Direu: Home en temps de crisi és normal.... No és normal. Però si a més ens endinsem en les partides veurem amb sorpresa com moltes de les previsions de despeses no són noves: o són continuació d'inversions no acabades l'any passat o són les mateixes que les del 2008 que NO S'HAN FET!!
De les 46 actuacions només 20 són noves, o sigui la majoria són repetides!!!

La Generalitat inverteix un 35% menys que el 2003,... Quan actualment té més del doble de diners que fa 5 anys,....

El germà del sr. Carod a París

El Conseller Carod, ara ja és Vicepresident. Fins ara tenia un càrrec que no existia però que es va crear ell, perquè ser Conseller en Cap no devia semblar prou. Fins i tot va haver de canviar les targetes de visites i les cartes perquè exercia un càrrec que no li corresponia. Ara, amb la nova llei de la Presidència de la Generalitat, ja tenim càrrec de Vicepresident, càrrec provinent de la tradició castellana i no catalana, cosa que en mans d’independentistes fa gràcia.!!!

Avui ha comparegut a la Comissió d’Exteriors per respondre a vàries preguntes fetes per l’oposició. Però només vull fer referència a la resposta que ha donat sobre la contractació del seu germà Apel·les com a Delegat de la Generalitat a París.
Ens ha explicat totes les funcions que realitza aquest càrrec i ha justificat que sigui el seu germà perquè “coneix les lleis perquè porta 27 anys d’advocat”, així com “la legislació i el dret francès” i perquè en l’anterior legislatura ja va tenir un altre càrrec, el Secretari de Coordinació Interdepartamental. Ens ha comentat que per exercir aquest càrrec és necessari conèixer l’estructura dels Departaments de la Generalitat, i qui millor que l’anterior secretari. Voleu dir que és “del tot imprescindible” conèixer bé els Departaments de la Generalitat per ser Delegat a París? Penso que no.

No posaré en dubte si el seu germà té el currículum i les competències necessàries per exercir aquest càrrec, però cal ser molt curosos en les contractacions. Amb els càrrecs que són de nomenament discrecional per part del Govern cal ser del tot exigents, curosos i imparcials, i tot i que no qüestiono les capacitats del sr. Apel·les Carod, em pregunto si l’elecció no ha estat massa parcial. Puc entendre que un càrrec de confiança l'ha d'exercir una persona en qui puguis dipositar, precisament la màxima confiança, però succeeix que en el Departament del sr. Carod han estat ja unes quantes les dimissions, cessaments i renovacions dels càrrecs: van cessar els dos principals dirigents, en van posar de nous i en va tornar a cessar una,....

I la nostra esperança??

Barack Obama ha guanyat les eleccions als EEUU. No faré una valoració de tota la campanya, ni del proper President, de la mobilització,.. ja que són milers les pàgines que s'han omplert. Sí dir que comença una nova etapa. Avui, per primer cop, un ciutadà nord-americà no blanc, serà President del seu país. El somni de Luther King ha tornat a esdevenir realitat.

M'agradaria, però, fer una reflexió a nivell més proper i és que a Catalunya estem lluny d'aquesta esperança. Tal com rutllen les coses actualment, no ens podem permetre que el President Montilla no transmeti confiança en nosaltres mateixos ni esperança de futur. Uns elements que no hi són, en primer lloc, per la política que estan fent (l'anar tirant) i, en segon lloc, per manca de lideratge.

No estic demanant un Obama català, però sí un lideratge de país en la figura del President. Catalunya necessita un president que transmeti confiança en les capacitats del país per sortir-se'n de la crisi, un patriota que defensi amb totes les seves armes l'Estatut, que aposti decididament per l'eficiència i l'excel·lència, que aglutini les forces socials, cíviques, culturals, socials,...del país entorn un projecte sòlid i engrescador.

I necessitem també la mobilització i implicació de la gent: "no es pot deixar la política només en mans dels polítics". Cal que la societat catalana s'impliqui en aquest objectiu de tirar endavant el país, que sigui crítica, que faci sentir la seva veu per denunciar totes aquelles coses que no es fan bé des del Govern.

Cal trobar de nou, l'esperança