Publicat al Més Reus. Desembre 2008
Tinc un amic barceloní que sempre em diu que exagero quan critico que a Barcelona són molt centralistes: “És una percepció teva” em replica. Però si els dic que el Govern del sr. Montilla ho és escandalosament,de centralista, no és percepció, sinó realitat. Només cal mirar els pressupostos del 2009 que ha presentat el Govern.
Any rere any, el percentatge que s’emporta l’àrea metropolitana de les inversions reals del pressupost és més elevat. El tros de pastís que dediquen a Barcelona és més i més gros: el 2009 serà el 67% del total. Saben quin era a l’última legislatura del President Pujol? El 49%. Aquesta és realment la concepció que el Tripartit té de Catalunya, una gran capital i la resta,... poca cosa. Pel sr. Montilla, el nostre país acaba al Baix Llobregat. 67% àrea metropolitana- 33% la resta de Catalunya. Fa esparverar!
I si mirem a casa nostra, el Baix Camp, no podem ser més pessimistes: el 2009 la Generalitat destinarà en inversions reals un 36% menys a la nostra comarca respecte el 2003. Ens volen explicar els membres del tripartit per què penalitzen el Baix Camp? Els pressupostos de l’any passat destinaven 35 milions, els que han presentat ara només 28M davant els 43milions del 2003. No tenen projectes? Són moltes les inversions que s’haurien de fer al nostre territori: centres educatius, CAPS, carreteres, depuradores als pobles,... En aquest sentit des de CiU hem presentat pel Baix Camp esmenes per valor de 15milions €. Actuacions que no surten contemplades en aquests pressupostos però que la comarca necessita.
I no només perdem diners, sinó que el Govern torna a pressupostar coses que ja estaven l’any anterior. De les 46 actuacions que hi ha als pressupostos, m’he dedicat a comparar-les amb les del 2008 i resulta que només n’hi ha 20 de noves. La resta, o no es van fer l’any passat o bé estan per acabar. Per tant, tot el que es repeteix, són diners repetits, fins i tot perduts.
Em sap greu marejar-los amb tant números, però els pressupostos només entenen de xifres. Si ens fixem però en aquell pastís que els comentava al començament, el resum seria el següent: cada any la Generalitat té un pastís més gros i alhora de repartir-lo pel territori, el Sr. Montilla destina el tros més gran, i cada cop més gran, a l’àrea metropolitana i reparteix la resta ( un tros cada any més petit) entre les diferents comarques. D’això en diuen equilibri territorial?
