El preu de la irresponsabilitat: retallades socials

La greu crisi que estem patint està posant en evidència l'alt preu a pagar quan les coses no es fan bé.

La incompetència del sr. Zapatero i del govern socialista cada cop és més palesa i tots estem pagant les conseqüències de la política de l'aparador i la frivolitat.

No reconèixer la crisi fins un any després, polítiques erràtiques com la dels 400€,.... han portat a Espanya al límit de la fallida. La U.E. ha dit prou, i en ZP ha hagut d'actuar: retallades socials. Han hagut de pagar els errors del govern socialista els pensionistes, els funcionaris, les dones embarassades i la inversió pública en obres.

I per què CiU es va abstenir en la votació al congrés? Ens pregunten alguns.

Resposta: No per ganes sinó per responsabilitat. No estem d'acord amb les mesures, sobretot en la de la congelació de les pensions. Però les conseqüències de la no aprovació eren pitjors. I cal saber què hagués passat si aquell Reial Decret no s'hagués aprovat:

1) Intervenció de la U.E. com amb Grècia:

Així ho va dir el sr. Almúnia (vicepresident de la U.E.). Si Madrid no hagués pogut aprovar aquestes mesures la U.E. hagués intervingut Espanya. I sabeu què ha passat a Grècia? Doncs que la U.E. ha obligat a baixar les pensions un 26% i els sous dels funcionaris en un 16%.

2) Desconfiança del sistema econòmic:

A Espanya li venç el deute el més de juliol. Deute que no hagués pogut ésser renovat i que hagués comportat no tenir diners per pagar ni sous públics, ni pensions, ni despesa sanitària,....

3) Eleccions anticipades:
Espanya no es pot permetre en una crisi com l'actual amb les importants reformes que cal fer, estar 5 mesos en campanya electoral i amb la perspectiva d'una majoria absoluta del P.P., partit que ha estat incapaç de posar-se al costat del Govern i tirar endavant les reformes necessàries

Aquests són els 3 principals motius que ens van portar a l'abstenció. El més fàcil hagués estat votar en contra, creieu-me, però els camins més fàcils no són sempre els més oportuns. I la responsabilitat política passa per pensar abans en els interessos dels ciutadans que ens els electorals.