La R+D+i: alegries i penes

“L’impacte de la investigació catalana és similar a la del Canadà, Singapur i Finlàndia” Ho recull l’informe Indicadores bibliométricos de la actividad científica de Cataluña elaborat per la UOC i el Grup SCImago. Algunes de les dades són esperançadores: Catalunya es situa al capdavant en termes de l’impacte científic internacional i és la segona, després de Madrid, en producció de publicacions científiques representant el 26,6% del total de la producció espanyola entre el 2003 i el 2008.

Malgrat aquestes dades tan positives, cal dir que la investigació a Catalunya encara està massa oblidada i castigada. No fa massa, l’Ester, una noia de Reus amb qui ballàvem juntes bastons i que està acabant la tesi sobre les metal·lotioneïnes, unes proteïnes que s'enganxen a metalls pesants, em feia les següents reflexions:
“Me'n vaig a França perquè aquí, malauradament, no hi ha futur. I així estem una gran part dels doctorands i doctors que surten d'aquest país”. M’explicava els“problemes del dia a dia del que se suposa que som “l’elit” del país, amb estudis superiors i molt ben preparats. Jo tinc la carrera, dos màsters, un dels quals fet a França amb una beca de La Caixa, i ara el doctorat per les universitats UAB i UB. Tinc un currículum pluridisciplinar, amb tècniques de genètica i biologia moleculars, i químiques.Aquí no hi ha contractes". “A Europa, els doctorats tenen un temps limitat, perquè el que interessa és que aquesta persona tingui el títol tant bon punt està capacitada i automàticament trobi feina. Aquí no”.

Si volem una Catalunya amb futur i pròspera, el proper Govern de Catalunya haurà de tenir la R+D+i com a prioritat. Tamateix, espero que l’Ester pugui tornar a la seva terra a investigar.

Dies de campanya

El període de campanya electoral és un període ben curiós. Tots entrem en el frenètic compte enrere. Queden 11 dies, 10 dies, 9 dies,.... 1 dia! Malauradament és el temps amb qui més gent et topes, però menys temps disposes per parlar amb ells.

Ara és el temps en què les entitats ciutadanes organitzen debats, taules rodones i xerrades per conèixer les propostes electorals dels partits. Al matí parles de mesures per lluitar contra l’atur, a la tarda de polítiques d’inclusió i al vespre d’educació. Sort que devem tenir una hormona específica per aquests dies que fa que malgrat el cansament, hom segueixi endavant amb l’atapeïda agenda.

Espero que la ciutadania, malgrat aquest ritme, tingui temps llegir més enllà dels titulars dels mitjans de comunicació, es prengui temps per llegir-se les propostes dels partits i que pugui, si es topa amb algun dels candidats, formular-li les qüestions que tingui al cap. El dia 28 de novembre ens hi juguem tots molt. Hem d’actuar amb responsabilitat.